01. ELS MEUS ERRORS · ERRORS

Errors?

Sempre he pensat en l'acceptació dels errors com a quelcom natural, sense judici, entenent aquest acte com la primera pedra per l'autoestima d'una persona. Això no vol dir que sigui fàcil ni que ho aconsegueixi cada dia. Però, poc a poc, crec que ho vaig aconseguint.

Quan vas a la televisió et maquillen exageradament. Els actors i actrius al cinema necessiten aparentar una perfecció brutal. Els músics a l'escenari, molts cops, intenten aparentar una certa "perfecció" i, sobretot, a les xarxes socials.

En el Facebook (músics i tothom en general) intentem aparentar una vida fantàstica a tot moment. Rarament algú dirà "quin cap de setmana de merda" o "aquest viatge ha estat horrible perquè me l'he passat discutint amb la parella". Oi que no? Perquè no ho fem?

Tot plegat perquè ens fa por que els demés ens vegin dèbils. I, això, poc a poc aconsegueix destruïr l'autoestima de la societat perquè, en comparació, ens sentim lletjos o sentim que la nostra vida és banal en comparació a la perfecció que veiem, totalment orquestrada i dissenyada (en photoshop o en postureo). I, amb això, no dic que jo no formi part d'aquesta roda. Tots i totes hi hem de treballar per canviar-ho.

Crec que la persona més forta no és aquella que sempre està bé (aparentment), sinó la que mostra les debilitats sense por a ser el que és.

Si un dia em trobeu pel carrer i, després d'un "com estàs", us contesto "Doncs avui estic baix, tu", és que aquell dia estic més fort que mai, perquè he perdut la por a reconèixer un dia 'tonto'.

D'aquesta reflexió, va néixer "Els meus errors".

I tu, encara tens por a SER?

COMENTA

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now